Reflexions, dades i opinió sobre l’amenaça legal que assetja a les ràdios lliures i comunitàries.
Fins que es va enfonsar el Titanic en 1912, no feia falta una llicència per a emetre i qualsevol que tinguera els aparells podia projectar la seua veu en l’espectre electromagnètic. Ningú va escoltar a temps el S.O.S que va enviar el buc després de xocar amb un iceberg i la comissió d’investigació del Congrés d’Estats Units va culpar en part d’això a les interferències que provocaven les ràdios amateurs. Aquell mateix any, tot just uns mesos després de l’enfonsament, Estats Units va impulsar la primera regulació per a controlar la ràdio, que després van adoptar altres països. Des de llavors, fa falta una llicència de l’estat per a poder emetre. Això va suposar un decreixement brutal en el número d’emissores.
A l’Estat Espanyol les ràdios lliures arriben a finals dels anys 70 amb la finalitat de cobrir un buit informatiu i donar veu als distints moviments socials que s’oposen al model de vida imposat. Durant els anys 80 i 90 es generalitzen fins a dia d’avui, on existeix una xarxa de ràdios lliures i comunitàries què arriba a molts llocs de la geografia.
Tot i què la llei regula l’aparició de noves emissores al dial, no acaba de ser molt concreta en quant a la situació legal de les ràdios lliures, per lo que es parla d’una situació al·legal més que il·legal. Tot i així en els últims anys ha hagut una intensificació de la repressió a este tipus de ràdio. Per una banda els deshonrats de la SGAE es dediquen a escoltar les ràdios a la caça de cançons que estiguen registrades a la seva societat per tractar de denunciar-les. Per una altra banda, els mitjans de comunicació burgesos fan pressió publicant notícies que embruten la imatge dels mitjans independents. Sense anar més lluny el periòdic “Información” va publicar recentment una llista de ràdios què s’hauríen de tancar, perquè segons les nràdios “legals” fan interferències, entre les quals estava Radioaktiva, la nostra diva.
En quant a la repressió Estatal també s’ha intensificat. En principi cada Comunitat Autònoma es regula pel seu Decret de Radiodifusió. No obstant, el Ministeri de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions va expedir un Decret el passat 10 de novembre de 2009. Aquest decret s’ocupa principalment de contraprestacions en radiodifusió sonora, però també de control i vigilància d’aquest servei i contraprestacions en espectre. Com tota la burrocràcia legislativa, el Decret està escrit en el llenguatge professional i en tots els seus apartats remet a lo regit per altres decrets, lo qual no acaba d’estar gens clar. No obstant es pot entendre la direcció general a la que apunta: regular les concessions, autoritzacions, permisos, llicències i registres així com els tràmits per a la seua liquidació, cobrament, recapte i pagament. La inspecció, vigilància i control dels serveis de radiodifusió sonora i el règim d’infraccions i sancions aplicable. En definitiva el que suposa és un retall brutal en llibertat d’expressió així com una pas més en la criminalització dels moviments socials, en la mercantilització de la cultura i de la negació de la llibertat d’informació. Amb tot la pressió popular te un pes important a l’hora d’influir sobre l’aplicació d’aquest decret. Per exemple a la Comunitat de Madrid, una sentència recent del Tribunal Suprem ha acceptat el recurs contra una ordre de tancament de diverses ràdios lliures i comunitàries que es basava en el decret de radiodifusió d’aquesta comunitat. En aquest decret es nega explícitament a les ràdios culturals i a les no lucratives la possibilitat de tindre un espai en el dial, supeditant-les a les ràdios comercials i municipals, i què només aquestes últimes poden disposar d’un lloc a l’espectre radioelèctric.
Aquesta situació només podrà afrontar-se amb un r coneixement de la situació per part de la societat i entenent la llibertat d’informació i radiodifusió com un dret col·lectiu irrenunciable i no com un article d’un decret, o quelcom què es puga dirigir als despatxos del “Grupo Prisa” o dels ajuntaments. Radioaktiva ens posicionem clarament contra el Decret de Radiodifusió, contra la màfia de la SGAE, i en definitiva contra tot allò que tracta de retallar i eliminar la llibertat d’expressió.
