Cada any per Sant Valentí, milers d’enamorats, i no tan enamorats, es disposen a regalar compulsivament or, diamants o qualsevol objecte que si més no iguale en vàlua l’amor que senten o que haurien de sentir per la persona estimada.
D’aquesta manera aquest sentiment pot ser reconegut públicament per l’entorn dels enamorats i tot el món pot comprovar que, efectivament, l’amor que senten l’un per l’altre no és un amor barat i val el seu pes en or, o en diamants. L’or és dels pocs elements que no combina amb l’oxigen, i és pràcticament invulnerable a qualsevol alteració química, i el diamant és carboni en estat pur. Tanmateix no hauríem de deixar-nos enganyar per la seua puresa ni pel seu aspecte permanentment immaculat: l’obtenció de tots dos, or i diamants, arrosseguen darrere seu tot un seguici de violència, d’extorsió, de guerres, d’expulsió de pobles de les seues terres ancestrals, de destrucció i de contaminació del medi, d’explotació de la força de treball que haurien de figurar en un lloc eminent en la història universal de l’horror i la ignomínia. I no exagerem gens ni miqueta. Moltes de les guerres que han sacsejat el continent africà no podrien explicar- se sense el tràfic d’or i de diamants com tampoc els règims tirànics i depravats que l’ha sustentat econòmicament. Per paradoxal que semble, la troballa d’or o diamants ha estat una font de pobresa per a molts pobles que han vist com les seues terres els han estat arravatades, arrasades, fins i tot se’ls ha esclavitzat o simplement se’ls hi ha expulsat. Entre aquestes guerres caldria destacar el conflicte a Sierra Leone, on el contraban de diamants controlat per Libèria, amb el seu president Charles Taylor, va finançar de manera escandalosa el Front Revolucionari Unit, que va desencadenat una guerra que va reduir el país a la barbarie més espantosa. Però podríem citar països com ara Angola, on la guerra es va prolongar durant dècades, o el Congo, o Níger, països amb tal quantitat de recursos naturals que podrien assegurar un nivell de vida digne per tota la seua població i que, per desgràcia s’han vist relegats a la cua del benestar material i social. Per descomptat, darrere de tots aquests processos bèl·lics trobem els interessos econòmics i polítics d’un grapat de multinacionals de les antigues metròpolis. Sense oblidar que al rerefons d’aquest panorama hi ha la demanda de joies per part gent de gran poder adquisitiu, fonamentalment dels països rics. Encara que al voltant de l’or no han proliferat de manera directa guerres, si que hem de notar que en la seua extracció hi ha una destrucció notable d’ecosistemes, de contaminació d’aigües superficials i subterrànies i un empobriment de les comunitats agràries pròximes. Per a l’extraccíó de l’or es recorre fonamentalment a dos sistemes: o bé a mineria subterrània o bé a mineria a cel obert. En qualsevol dels dos sistemes hi ha un ús intens d’aigua i de substàncies químiques altament tòxiques com ara el cianur, que pel rentat d’aigua formarà altres compostos químics, també tòxics, que arribaran als aqüífers subjacents contaminant-los en àrees en ocasions molt allunyades i durant períodes de temps molt llargs. A més, la roca que conté l’ or moltes vegades també alberga altres metalls denominats pesants (com ara el plom, l’arsènic o el crom, igualment nocius per a la salut) o sulfurs que poden arribar a convertir-se en àcid sulfúric. Quasi es podria assegurar que la ruïna dels aqüífers queda garantida i que la superviviència de les comunitats agràries pròximes es veurà greument afectada per qualsevol d’aquests dos tipus de mineria, sense que una volta que se li haja extret a la terra tot l’or queden grans beneficis per a la població local, més aïna al contrari: un paisatge dessolat, unes aigües contaminades, seqüeles de malalties lligades a l’activitat minera i els hàbits corruptes que les companyies mineres han sabut inocular a uns pocs grupets de gent de la comunitat. A aquests dos sistemes se’ls hauria d’afegir l’extracció d’or per part de miners independents (garimpeiros en diuen al Brasil) que de manera dispersa agranen un gran territori deixant al seu pas grans quantitats de mercuri, que sense moltes dificultats passa a la cadena tròfica. Totes aquestes coses de què hem parlat creiem que tenen el pes suficient com per abstindre’s de regalar ni or ni diamants ni qualsevol cosa que estiga bruta de sang. Hi ha maneres molt més senzilles de manifestar el nostre amor cap a les persones estimades.
Colla Ecologista La Carrasca – Ecologistes en Acció Apartat de Correus 252 03800 Alcoi (l’Alcoià) Correu-e: [email protected] http://www.xarxaneta.org/~carrasca
