Si en els últims anys el camp espanyol havia fet de conillet d’Índies i porta d’entrada dels transgènics a la Unió Europea, el nou govern pareix decidit a defendre els
interessos de les transnacionals agroquímiques que promouen aquests cultius, impulsant noves autoritzacions (un cotó de l’empresa Bayer resistent a un herbicida) i organitzant actes [1] on es pretén disfressar d'”agricultura sostenible” un sistema de producció que genera creixents problemes agronòmics, ecològics i sanitaris, i que és incapaç d’alimentar el món.
Després de quasi dos dècades de cultiu, els transgènics ocupen actualment uns 1.500 milions d’hectàrees en 29 països del món [2], segons dades de la indústria mateixa. Però continuen sense complir les seues promeses: ni han aconseguit acréixer els rendiments, que en general han descendit; ni han millorat la qualitat dels aliments, que contenen més tòxics danyosos i impliquen majors riscos per a la salut; ni tenen un balanç positiu per al medi ambient, perquè constitueixen una amenaça per a la biodiversitat.
